CONDUCCIÓ

A sota del capó s’amaga un motor dièsel de 75CV que demana marxa, a baixes revolucions és mans, i fins que no entra el turbo no s’anima, és a partir de 2000 rpm on comença donar de si.
El motor sorprèn per la seva elasticitat i per tenir un marge de funcionament força ampli, tenint en compte que es tracta d’un motor turbodièsel, és un motor alegre i empeny fort entre 2000 i 5000 rpm, fins que a aproximadament 5200 revolucions es talla la injecció.

Fiat és líder amb els costos de manteniment a curt termini (3 anys /100.000 Km), això és gràcies a les seves noves polítiques preses per la companyia, però és de lògica pre-socràtica que un motor que necessita treballar molt revolucionat acabarà passant factura a la llarga, i això no sorprendrà a cap lector que conegui bé la marca de Turi .

La direcció electrònica assistida peca d’imprecisa, lenta i tova, és molt semblant a la que munten el Bravo i altres models de la casa. És molt tova, cosa que facilitat moltíssim l’aparcament però la circulació entre el dens tràfic d’una gran ciutat es veu perjudicada pel temps de resposta. En vies ràpides, en les que continua essent de mantega, força al conductor a rectificar la trajectòria contínuament, i no transmet al conductor que esta passant entre les rodes i l’asfalt, donant la sensació d’estar flotant.

El canvi de marxes de 5 velocitats funciona molt bé. És d’accés fàcil, amb un recorregut curt i les marxes entren amb facilitat. Les relacions permeten treure suc del motor, encara que en ciutat haguéssim preferit disposar d’una segona i tercera una mica més curtes, per arrancar amb més força, i en autopista disposar d’una sisena podria ser interessant per reduir la sonoritat i el consum mentre es circula a 120, cal recordar que els models superiors disposen de 6 marxes.

La instrumentació és clara i precisa, permet amb un cop d’ull controlar la velocitat, aquesta és compartida amb altres motoritzacions (dièsel i gasolina), i trobem a faltar una franja vermella al conta-revolucions que marca fins a 7000rpm, quan el tall d’injecció de la unitat provada esta al voltant de les 5000rpm.

En l’apartat de consum el cotxe també es comporta, vàrem fer un recorregut de més de 250 kilòmetres combinant autopista, carretera i zones urbanes. Obtenint un consum mixt, segons l’ordinador de bord, de 5 litres als 100 kilòmetres. Tot i ser una xifra que es pot considerar bona no aguanta la comparació amb els motors dièsel alemanys.

Al no tractar-se d’un cotxe gaire potent els frens es varen mostrar altament efectius i en cap moment vàrem tenir la sensació de perdre el control del cotxe. La versió que vàrem provar portava incorporat un sistema de control de tracció que es va activar en cap moment del trajecte.

Així que en conjunt el cotxe disposa d’una mecànica que el permet circular amb certa soltura, sempre que ens mantinguem dins de la legalitat.

VALORACIÓ GENERAL

En conjunt es tracta d’un cotxe que respon a les expectatives. Es tracta d’una bona opció de compra per preu i qualitat d’acabats. Amb una mecànica que respon amb dificultats,però respon. Caldrà veure si a mitjà termini aconsegueix ser prou fiable i barat de manteniment ja que actualment Fiat queda lluny dels constructors japonesos en aquest aspecte.

Tot cotxe té les seves pegues, i el Fiat Grande Punto no se n’escapa, tot i així, remarquem que és una opció a tenir en compte, que no defraudarà als seus compradors, ja que a partir de 9.660€ (llistat de preus) tindrem a les nostres mans un cotxe que per anar amunt i avall, sense poder exercir una conducció esportiva, degut als seus reglatges de suspensió i direcció, però si que permet que l’exercici de conducció sigui divertit, animat, còmode i segur (5 estrelles NCAP pels ocupants) per un preu més que raonable.

Primera part de “A prova: Fiat Grande Punto“

Aquesta entrada fou publicada el Dimarts, 04/09/2007 (09:55)
Està arxivada dins A prova, Fiat, Cotxes Italians.
Pots deixar un comentari o fer un retroenllaç des del teu web.