Que la tecnologia condueixi per nosaltres?
L’altre dia vaig tenir una animada discussió amb un amic sobre com la tecnologia aplicada als cotxes facilita la seva utilització a un nombre d’usuaris més gran. Concretament, la conversa va començar quan li plantejava que avui dia hi ha canvis automàtics que poden ser tan eficients o més que un canvi manual fet servir per un conductor expert. I això, naturalment, sense perdre gens de la seva reconeguda comoditat. El DSG (o S-Tronic) seria el perfecte exemple d’això.
Amb aquestes circumstàncies, aquest amic meu, enginyer programador d’automates i la xicota del qual no ha conduit més de 500 km després de treure’s el carnet de conduir l’any 2000, va veure l’oportunitat perfecta per justificar l’adquisició d’un cotxe. Amb la transmissió automàtica, ella ja no hauria de preocupar-se de fer servir el canvi de marxes i la conducció se li simplicaria suficientment com per gosar posar-se a conduir una altra vegada.
I aquí és on començava la nostra discrepància, perquè el meu amic defenia que si la tecnologia oferia eines com aquestes avançades transmissions per fer mes senzill l’us de l’automòvil, el més lògic seria extendre la seva aplicació per què cada cop més gent pogués conduir. Això no obstant, tinc els meus dubtes de què aquestes aportacions hagin de permetre baixar el nivell de la perícia mínima necessària per fer-ho.
És cert que en altres nacions com EEUU el que és estrany és canviar de forma manual i això no els converteix necessàriament en conductors dolents. També ho és que el progrés sempre acaba imposant-se. Però si es tracta de conduir, ¿no seria millor aprendre a dominar un cotxe sense electrònica i decidir després la quantitat de xips que estem disposats a permetre que facin la nostra feina?















És cert que els canvis automàtics han millorat una barbaritat, fins ara eren més lents i consumien més, però les tendències s’estan invertint, i són una opció a tenir en compte.
Ara bé, personalment m’agrada dominar el cotxe, si més no, tenir-ne la sensació, i els automàtics no em transmeten aquesta sensació.
Val a dir també, que l’únic canvi automàtic que he provat no tenia l’opció de seleccionar manualment la marxa, tot i així, com a persona que gaudeix conduint, m’agrada tot el que comporta un canvi de marxes manual (embragar, moure la palanca,..).
Pel que fa aquesta noia, el millor seria que faci un parell de pràctiques a l’autoescola, o que agafi el cotxe en una zona poc transitada amb l’objectiu d’agafar confiança novament.
Rap | 8 de Gener, 2008 - 6:19 pm