Seguint la sèrie de proves d’utilitaris a Cotxe 87, em tingut l’oportunitat de fer una prova de contacte intensiva amb un superventes del sector.

En aquesta ocasió hem disposat d’un Renault Clio III 1.5 DCI de 86 cavalls.

L’hem fet circular per tota l’àrea metropolitana, abans de que entrés en vigor la polèmica llei, i una mica més enllà. Hem posat a prova el seu comportament en tot tipus de traçat i provat el seu consum. Es comporta bé a la carretera, però és una autentic ratolí de ciutat. El consum és ajustat, i es mou amb certa agilitat.

EXTERIOR

La estètica és un dels punts forts del cotxe. Segons el nostre punt de vista, no disposa d’una gran personalitat, però és agradable a la vista, d’aspecte fresc i juvenil. Amb formes vanguardistes.

La tercera generació del Clio utilitza la mateixa plataforma que el Renault Modus i el Nissan Micra, el Clio fa 3.99 metres de llarg.

Els petits utilitaris estant creixen a pams, s’acosten als 4 metres apropant-se cada cop més als compactes, l’augment de cotes proporciona una millor habitabilitat, però també n’augmenta el pes essent necessàries motoritzacions més potents.

INTERIOR

Les comparacions són odioses, però alhora inevitables, l’interior del Clio no és tan ampli com el del Grande Punto, aquest aspecte és fa palès sobretot a les places posteriors que són més apretades.

La unitat provada disposa de l’equipament bàsic, sense gairebé extres, tot i així s’hi troben tots els elements que avui dia consideraríem bàsics. I per a moure’s per ciutat un no troba a faltar cap altra equipament. L’habitacle està replet de cavitats destinades a guardar-hi tot tipus d’estris.

Per als més despistats, disposa dels habituals avisos sonors, com el d’avisada de llums enceses quan s’abandona el cotxe, recordatori de cinturó de seguretat o de fre d’estacionament.

El seient del conductor i el volant es poden regular tant en altura com en profunditat, permetent-nos així trobar la posició de conducció més adient, val a dir, que aquesta tendeix a ser més aviat alta i ens permet dominar millor els 360 que envolten el cotxe. Els retrovisors són elèctrics i funcionen bé, ofereixen un rang de visió ampli, permetent maniobrar còmodament per ciutat.

Tenint en compte el sector en que es mou, disposa d’un bon equipament. Disposa de comandaments de la radio al volant, detall molt pràctic. El volant i la resta dels materials tenen una tacte agradable. El funcionament calefacció/aire condicionat és intuïtiu i aconsegueixen un clima agradable dins de l’habitacle.

Els materials utilitzats són de bona qualitat, es nota molt el plàstic dur dels comandaments i els teixits sintètics de la tapisseria, però no arriba a ser desagradable.

Aquesta entrada fou publicada el Dilluns, 28/01/2008 (14:52)
Està arxivada dins Renault, A prova.
Pots deixar un comentari o fer un retroenllaç des del teu web.