Com ja sabeu recentment es va realitzar el sorteig d’una samarreta xarxaBloc signada per Obrint Pas. Ara ja se’n té una resolució i des d’Applebloc ens porten el resultat del sorteig d’una manera prou original…

Moltes gràcies per participar i moltes felicitats a l’afortunada.

Des de el nostre amor a les màquines autopropulsades de 4 rodes no podem evitar publicar alabances a les meravelles tecnològiques del moment, bavejar per les joies automobilístiques més luxoses i delectar-nos amb els més elegants dissenys. A més necessitem comentar-vos les nostres experiències al volant i en definitiva transmetre la nostra passió per aquests enginys.

Però creiem que també és oportú fomentar la circulació responsable i harmoniosa entre nosaltres. Amb aquesta intenció neix una sèrie d’articles sobre reglamentació i civisme. Esperem que us serveixin per circular amb menys estrès, de forma assossegada i poder gaudir plenament del plaer de conducció.

Avui tractarem l’espinós tema de les places giratòries o illetes les conegudes “rotondes“. Es tracta d’uns elements construïts en interseccions que en els últims anys han proliferat de forma exponencial. Els seus defensors les justifiquen ja que distribueixen el trànsit d’una forma més eficaç i segura que els semàfors, i els seus detractors les detesten escudant-se en que continuen havent-hi cues.

Però independentment d’això les “rotondes” existeixen, com que són d’una relativa incorporació recent hi ha diversos aspectes dels que regulen la circulació en rotondes que són desconeguts per a molts usuaris.

(més…)

CONDUCCIÓ

Només veient-lo es fa difícil d’imaginar quines sensacions pot transmetre, anant d’acompanyant ens comencem a fer una idea, però no ens adonem del que realment representa fins que no tenim el volant a les nostres mans.

Abans d’iniciar la marxa cal familiaritzar-se amb tots els comandaments: el que requereix més atenció és la palanca de canvis que té un tacte i recorregut diferent al que estem acostumats (segons el propietari del vehicle recorda a la dels esportius clàssics).

Un cop comencem a caminar tenim tot un món nou per descobrir, i després de fer alguns girs en poca estona ens sentim preparats per volar arran de terra, el maneig és extremadament fàcil.

La ubicació de la palanca de canvis és excel·lent, esta situada a mà dreta a l’alçada del volant, i un cop presa la mida, ens permet realitzar moviments curts, ràpids i precisos. Les primeres marxes són força curtes, sobretot la primera, de la qual es pot prescindir sovint.

Si enfonsem el gas amb decisió notarem la “patada” del turbo, en un obrir i tancar d’ulls arribem al règim de potència màxima (6000rpm), tot i que si seguim animats, l’agulla s’enlaira cap a la zona vermella (fins a 9000 rpm). És un motor molt enèrgic que ens permet fins i tot seguir accelerant amb entusiasme a les pujades. El soroll del motor és força captivador, més ho deu ser amb el tub esportiu opcional, en tot cas, al petitó li va la marxa i no renega, més aviat el contrari, si el portem pujat de voltes.

Al llarg de la prova en cap moment hem trobat a faltar potència, per les sensacions que transmet, ¡¡ningú diria que només disposem de 68 CV!! Considerem que es tracta d’un conjunt ben equilibrat. De totes maneres, si a algú li semblen escassos per gairebé 2400€ més pot ‘adquirir una versió potenciada de 85 CV. Una altra opció és demanar al nostre mecànic de confiança una serie de “retocs” per exprimir una mica més el motor.

El pedal del fre, té un recorregut llarg, que provoca inicialment la sensació de frenada dèbil, però si no som porucs i apretem fort el Carver frena d’allò més bé.

El vehicle obeïx ràpidament i fidelment a les nostres ordres, nosaltres l’hem provat amb el mode confort, que endureix el tacte del volant, en el mode esportiu l’habitacle s’inclina ràpidament davant qualsevol petit moviment del volant.

El nom de “carver” (provinent de tallar en angles) és més que encertat, té un pas per corba vertiginós, el cotxe demana i incita a anar cada cop més ràpid, enllaçar corbes amb ell és tota una festa, no pararíem mai, no sembla tenir límits. En tot moment transmet una immensa sensació de seguretat, no disposa de controls d’estabilitat, però sí de correccions d’inclinació que resulten suficients, en cap moment sembla que s’hagi de perdre el control del vehicle i els pneumàtics yokohama és mantenen aferrats com una lapa a l’asfalt.

Hi ha una sèrie de leds (verds i vermells) que ens indiquen en tot moment la inclinació del vehicle, aquests no es veuen massa bé ja que queden tapats pel volant, de totes maneres, quan s’estigui a punt d’arribar al límit d’inclinació (zona vermella) sentirem un avís acústic que ens assegura diversió, al cap d’uns minuts al volant desitjarem traçar un gir rere l’altre tot sentint l’addictiu to.

El Carver és el rei de les corbes, però no de la ciutat, no l’hem provat en aquest entorn, però en girs tancats a baixa velocitat no és mostra gaire àgil, factor suficient pel pronòstic.

Les qualitats dinàmiques del Carver són excel·lents, i podem obviar tot l’esmentat anteriorment, per quedar-nos amb que el Carver One és el vehicle més divertit que podrem conduir mai.

VALORACIÓ GENERAL

Tal i com hem descrit les sensacions que transmet aquest vehicle són úniques, no s’assembla a cap cotxe, és només comparable a un avió, si més no, així ho han manifestat els diversos pilots d’avió que l’han provat.

És un concepte totalment nou, que està en constant evolució, la versió actual (2008) ha sofert més de 1200 millores respecte al seu antecessor (2005), hi ha petits detalls a millorar però cap d’ells insalvable, per refinar-lo, el constructor es reuneix periòdicament amb distribuïdors i venedors d’arreu per escoltar propostes de millora.

No ens n’amaguem, ho reconeixem, abans de provar-lo ens semblava car, però després de la experiència, considerem que els 40.000€ que costa estan més que justificats, cotxes que valen més del doble no aconsegueixen transmetre ni la meitat de sensacions.

Al nostre parer, el cotxe més proper al Carver és el Lotus Elisse, també té un pes reduït i promet ser divertit, i el preu és molt semblant (la versió bàsica val un 42.000€).

Aquells que el comprin no quedaran decebuts, es podran sentir afortunats i orgullosos de tenir al seu garatge el Carver One, una de les màquines més exclusives i divertides de conduir.

A mode resum, definim el Carver One com altament exclusiu i emocionant.

Altres parts de la prova:
Part I: Introducció
Part II: Tecnologia. Interior i Exterior.

Per a més informació: Differentcars

TECNOLOGIA

El Carver és un vehicle estrany per si sol, però la seva gran particularitat rau en el DVC (Dinamic Control Vehicle) que inclina el xassís del vehicle fins a 45º, podent passar d’un cantó a l’altre en menys d’un segon.

En el moment en el qual es gira el volant, el xassís comença a girar amb la mateixa sensibilitat que el pilot vulgui, és a dir, si el pilot vol girar molt ràpid el xassís s’inclinarà amb la mateixa rapidesa que giri el volant, mentre que si realitzem moviments lents, el xassís s’inclinarà lentament.

El volant està connectat directament sistema hidràulic i a la roda davantera. Quan es circula a poca velocitat (menys de 10km/h) el moviment del volant es reflecteix a la roda davantera, però no s’inclina el xassís.

El sistema hidràulic s’assegura d’aconseguir la inclinació idònia en cada instant, no només segons l’acceleració i velocitat, sinó que també realitza correccions processant la informació de diversos sensors: giroscopi, sensor de vent lateral (ideal per contrarestar la tramuntana), i detector d’irregularitats o obstacles en el ferm per evitar la col·lisió.

En cas d’accident, podem estar tranquils per la integritat física dels ocupants gràcies al xassís monocasc d’acer resistent.

El motor situat a la part fixe del vehicle és un turbo-alimentat de 659cc i 68 CV, que a priori poden semblar escassos, però estem davant d’un vehicle molt lleuger (640Kg).

La caixa de canvis és manual i de 5 velocitats, esta previst que al llarg d’aquest any aparegui una versió automàtica de caràcter esportiu.

El motor de petita cilindrada juntament amb l’eficiència aerodinàmica permet gastar poca benzina, 6l/100km és una excel·lent marca, les emissions són moderades també (136g CO2/km).

La fiabilitat mecànica esta assegurada gràcies a la tecnologia japonesa del bloc fabricat amb components Dahiatsu i Honda , no té un manteniment costós, revisions i reparacions es poden dur a terme a qualsevol dels tallers concertats arreu del territori.

INTERIOR i EXTERIOR

El Carver difícilment passa desapercebut, com si es tractés de l’escot d’una top model, no hi ha mirada que no és desvii en la seva presència. Mirem per on el mirem ens atrau per la seva peculiaritat, i com més en el mirem, més ens enamoren les seves formes afilades.

L’interior del vehicle recorda al d’una cabina d’avió, és petit i encaixonat, però no dóna una sensació claustrofòbica degut a l’extensa superfície acristallada. L’habitacle té capacitat a dues persones, tot està orientat per aconseguir el lloc de conducció ideal, l’accés a la plaça posterior requereix de lleugers malabarismes, però un cop aposentats resulta còmode.

Actualment disposa de calefacció i ventilació, l’aire acondicionat trigarà alguns mesos en arribar, mentrestant, en els dies més calorosos podem retirar el sostre i gaudir d’un preciós targa. El sostre es pot posar i treure en pocs segons, és una operació molt senzilla.

El Carver es construeix de forma artesanal i sota demanda, les opcions de personalització són infinites, el client pot demanar gairebé qualsevol extra que se li acudeixi per inversemblant que sembli. Aquesta flexibilitat en l’equipament i l’exclusivitat del vehicle no fan que el plaç d’entrega estimat es dispari (3/4 mesos).

Tot i això, hi ha un llistat orientatiu de l’equipament opcional, la unitat provada disposa d’aleró, pintura metal·litzada, seients de cuir, i selector de conducció confort /esportiva.

Altres parts de la prova:
Part I: Introducció
Part III: Conducció i Valoracions Generals.

Per a més informació: Differentcars

Per que diuen Dakar? Quan la prova ja no es disputa a Àfrica i els pilots no trepitjaran el Llac Rosa?

La A.S.O te por de que la seva prova perdi credibilitat com a la cursa més dura del món?

Senyors,em dóna que pensar…

S’ha desviat la prova d’Àfrica a Sud Amèrica per problemes polítics realment?
Estem segurs que els terroristes Islamites van amenaçar la prova?
O es que el govern Francès, no li interessava econòmicament tornar a l’Àfrica?

Quin mar de preguntes sense respondre!!!

No hi podem fer res nosaltres, però el món de la competició ha quedat “tocat”desprès de no celebrar-se el Dakar 2008, i com llegireu mes avall, tindrem una cursa excel·lent, però l’essència de l’Àfrica, no la té Sud Amèrica.

Indiferentment,esperem amb ganes aquesta nova edició 2009 del “Dakar” Sud Amèrica.

(més…)