Conduir el Carver One per carretera és un plaer, però conduir-lo en un circuit és el summum de la diversió, si vols, ara tu també pots gràcies a les tandes organitzades per la gent de DifferentCars.

Fa força temps vàrem provar-lo per carretera oberta (Part I, Part II, Part III) , doncs bé, al circuit les sensacions es multipliquen, arribant a rodar amb total seguretat a ritmes impensables.

A continuació us relatem la crònica de l’experiència, una experiència d’allò més aconsellable de la qual podràs gaudir per només 100 euros (visiteu DifferentCars.es per a més informació)

Carver Club: Jornades de Conducció al Circuit de Can Padró.

El sol fet d’acostar-se a un circuit accelera el cor de qualsevol apassionat al motor, quelcom em diu que avui serà millor que mai, desconec que és el que m’espera però estic impacient per experimentar-ho.

Un cotxe com aquest genera molts dubtes i incerteses a qualsevol. Així doncs, res millor que un audiovisual per presentar-nos el Carver i les seves peculiaritats, però sens dubte, el més interessant són les indicacions dels instructors referents a la seva conducció.

A mida que passen les diapositives les ganes de trepitjar la pista creixen, per sort, no triga gaire a arribar el moment esperat per tots, el moment de passar de la teoria a la pràctica.

A la pista hi ha dos unitats del Carver llestes per a la festa, els més atrevits no triguen a posar-se el volant.

Aprofito l’ocasió per realitzar fotos i comentar la jugada amb la resta d’assistents. Les voltes van succeint i mentre envegem la cara de felicitat dels pilots comento als companys que no és gens difícil adaptar-s’hi, en qüestió de metres s’agafa el “tranquillo” donat que és condueix gairebé com un cotxe, però amb la particularitat que es tomba…

(més…)

CONDUCCIÓ

No només la posició de conducció és còmode i agradable, sinó que la conducció de l’Audi A3 també ho resulta.

El seu aplom és excel·lent, la direcció transmet fidelment el contacte amb la carretera, les reaccions del cotxe són nobles i previsibles, no sembla que hagi de fer-nos cap estrany, i en cas de torçar-se la situació l’esp i el control de tracció juguen a favor nostre. En resum, és un conjunt ben equilibrat, dissenyat per pair un bon grapat de cavalls, i que transmet en tot moment molta seguretat i confiança al conductor.

El canvi de marxes de 5 velocitats està ben situat, força aprop del volant, aquest té un accionament molt precís i suau, és tot un plaer accionar-los, les relacions són més aviat curtes, trobarem a faltar una sisena velocitat en algunes situacions.

El paquet S-line el considerem gairebé obligatori per la millora estètica que representa, però també per les suspensions que equipa, aquestes són més esportives. Aquesta suspensió no suposa cap sacrifici en el confort, fins i tot en carreteres en mal estat (amb bots i ressalts) l’hem trobada còmode, és més, creiem que té la fermesa adequada per no acabar com una sopa en trams on abundin corbes lentes.

Fent una ullada al capó veurem que la versió provada equipa el motor 1.9 tdi del grup VW, vist fins i tot a la sopa, potser no és el més avançat tècnicament, però ofereix un molt bon funcionament, amb els baixos ben resolts, a partir de 1200rpm comença a empènyer. Els seus 105 CV permeten moure l’Audi A3 amb relativa agilitat, i llançar-lo fins als 100 km/h en 11,4 segons.

Segons la fitxa té un consum mixt de 5.2 litres homologat, xifra d’allò més optimista. A nosaltres, segons l’ordinador de bord, el consum s’ha elevat a 7.2 litres/100km en un recorregut de 245km que combinava autopista, carreteres secundàries i ciutat.

Posats a analitzar aquest registre, en part pot ésser degut a que la unitat no estava prou rodada (menys de 1000km), les marxes curtes aporten unes excel·lents prestacions, dotant de brio al cotxe, però creiem que penalitzen fortament el consum.  Amb la cinquena engranada, circulant per autopista a 120-130km/h el motor gira a 2600-2800 rpm, un règim alt per un motor dièsel.

Audi conscient d’aquests “problemes” ha optat per comercialitzar una versió “ecologica” anomenada 1.9tdi e, on s’han implementat un conjunt de mesures, la 3a i 5a marxa són més llargues, i s’ha millorat l’aerodinàmica. Així s’aconsegueix baixar en algunes dècimes el consum, però caldria comprovar si resta a l’alçada dels reis de l’eficiència, BMW.

Després de provar el 1.9 tdi en aquest cotxe, creiem que el 2.0 tdi de 140 CV és més recomanable, degut a que aporta unes prestacions més dignes per un cotxe d’aquesta categoria, el seu consum és molt similar, i no haurem d’esprémer tant el motor, allargant així la seva vida útil.

VALORACIÓ GENERAL

És un Audi en tots els aspectes, per lo bo: qualitat, i també per lo dolent: el preu.

Sens dubte, els quatre anells es paguen a preu d’or, compartint plataforma tenim el VW Golf o el Seat León, ambdós amb un comportament dinàmic molt similar, uns acabats més que dignes, però sobretot, una millor relació qualitat/preu al nostre parer.

El cotxe és una meravella, és irrefutable, però no és perfecte. Al volant transmet molta seguretat, de fet, és un cotxe segur, les 4 estrelles euroncap així ho avalen, encara que són diversos els companys de classe que amb 5 estrelles el superen (VW Golf, BMW Sèrie 1, …).

Si el preu no és un factor determinant, en el segment dels compactes premium no hi ha massa a triar, la cosa esta entre l’Audi A3 i el BMW Sèrie 1, el Volvo C30 queda descartat, aquest últim no transmet prou sensació de qualitat a l’interior.

Així doncs, aquest Audi A3, que esta a la venta per uns 26.000 euros,  és una molt bona opció, destaca per la seva estètica i la qualitat d’acabats, això sí, la decisió final és purament qüestió de gustos, segons les preferències estètiques i de conducció de cadascú.

Altres part de la prova:
Part I: Impressions de l’Interior i Exterior de l’Audi A3

Galeria Complerta:

(més…)

L’equip de proves de Cotxe87 segueix amb la seva tasca, després d’explorar el luxe dels Lexus, ha arribat el torn de la bona vida en dimensions més reduïdes. Així doncs, compartim amb tots vosaltres aquesta prova del compacte “premium” més veterà : l’Audi A3.

Aquest febrer es va iniciar la comercialització de l’Audi A3 S-Line edition, no només es tracta d’una versió amb un aspecte més esportiu, sinó que també equipa una suspensió esportiva que en millora el comportament dinàmic.

El cotxe provat és un Audi A3 1.9 TDI S-Line Edition, aquest ofereix 105 cavalls de potència, que prometen una relació interessant entre les prestacions i el consum. A més a més, ofereix totes les comoditats “premium” i una extensa llista d’equipament.

EXTERIOR

Després de gairebé 12 anys al mercat, va aparèixer a la tardor de 1996, manté els trets característics que l’han convertit en un referent del segment.

La generació actual de l’Audi A3 es presentà al 2003, tot i haver rebut alguns rentats de cara, aquest compacte de 4,23m de longitud manté una línia elegant.

L’A3 comparteix amb la resta de models els signes d’identitat actuals d’Audi: graella trapezoïdal (provinent del prototip Nuvolari), grups òptics imponents, un aspecte musculós i robust gràcies a les remarcades línies i una cintura elevada.

Aquest estiu es començara a veure per les nostres carreteres l’anomenada gama 2008, que comporta petits canvis estètics.

INTERIOR

En el pot petit hi ha la bona confitura, l’ajustament dels components i la qualitat dels acabats és superior a la del seu segment.

A l’interior es respira ambient Audi, i si algú se’n despista, disposa de quatre immensos anells al volant a mode recordatori.

El conductor immediatament es sentirà còmode, les distàncies entre els diferents elements (volant, seient i pedals) són les adients, per acabar-ho de rematar, disposa d’amplis reglatges en el volant i el seient. El reposapeus esquerrà també esta ben dimensionat, i resulta confortable.

Els seients d’aquesta versió tenen una tapisseria mixta de tela i pell, ofereixen una bona subjecció lateral sense sentir-nos encaixonats, en tot cas, són còmodes i el pas dels quilometres no ens fatigarà en excés.

Els comandaments estan ben repartits, estan tots situats on cal esperar, el seu accionament és suau, transmetent així sensació de bona qualitat. Ara bé, si optem per equipar-hi el navegador de la casa aquest queda una mica més avall del desitjable.

El volant té les dimensions adequades, el cuir perforat resulta agradable al tacte, i els comandaments integrats ens han agradat molt, aquest consisteixen en dues rodetes, fet que s’agreix molt durant la conducció, ja que és molt fàcil d’accionar i no hem de desviar la vista per encertar el botó corresponent.

La palanca del control de creuer està situada a l’esquerra del volant, per sota dels intermitents, és possible que en alguna ocasió ens molesti o ens confongui quan anem a senyalitzar alguna maniobra, és qüestió d’acostumar-s’hi i prendre consciència d’aquest element.

A l’abast del conductor hi ha diverses cavitats per disposar-hi tot tipus objectes, el que hem trobat més útil és el situat davant la palanca de canvis, aquest està il·luminat i té un fons de goma antilliscant, ideal per deixar-hi la cartera, així com els tiquets i la tarja per l’autopista.

Considerem també un encert la guantera, aquesta és generosa i la seva obertura resulta pràctica, des la posició del conductor no hem retorçar-nos per obrir-la, ja que el mànec esta ben a mà

Tot i que el vidre posterior no és massa ampli, i els marcs de les finestres són força elevats, la visibilitat és bona en tot cas.

Com a la majoria dels 3 portes l’accés a les places del darrera resulta incòmode, tot i així, aquestes tenen una habitabilitat acceptable, la solució a aquest maldecap és diu Sportback, és a dir, la versió de 5 portes.

Pel que fa al maleter, res a destacar, els seus 350 litres de capacitat entren dins del normal per un cotxe d’aquestes dimensions.

Si el seu interior resulta excel·lent, la seva conducció encara resulta més satisfactòria i plaent, tal i com veurem en la següent entrega.

Altres part de la prova:
Part II: Impressions de conducció de l’Audi A3

Galeria Complerta:

(més…)

Després de comentar a fons el GS450h, ha arribat l’hora de comentar la resta de la gama híbrida de Lexus. No vaig tindre l’oportunitat de provar-los, però si que em varen deixar fer una cosa que m’encanta: el xafarder!

RX400h

L’RX 400h a més de ser el primer híbrid de Lexus, és el primer híbrid de luxe, i també el primer tot terreny híbrid.

Ofereix un potència combinada (motor gasolina i elèctric) de 272CV, que doten a aquest tot camí de luxe d’unes prestacions excel·lents i uns consums moderats. El Lexus RX400h accelera de 0-100km/h en 7,6 segons, a mode de referència, un Porsche Cayenne triga mig segon més.

L’equipament no és tant extens com en el GS o el LS, però no es queda curt tampoc, l’interior és digne d’un Lexus, ofereix una bona presentació a base de materials de qualitat. A diferència del GS450h, ofereix un maleter acceptable (439l).

Al nostre parer, no només ofereix la millor relació prestacions/consum del segment, sinó també la millor relació preu/equipament. No és d’estranyar que acapari el 40% de les vendes del RX.

LS 600h

El Lexus LS 600h és l’obra més refinada de Lexus, el buc insígnia, capaç de treure els colors a vehicles com MB Classe S, Audi A8, BMW Sèrie 7….

A mode curiositat, és l’únic híbrid de la casa que ofereix conta-revolucions, encara que poc importarà al seus compradors ja que això serà cosa del xòfer.

La feina del xòfer no serà gens fatigosa, ja que tot i ser mort de dos tones, a sota el seu peu tindrà 445CV digerits a la perfecció gràcies a la tracció a les quatre rodes, i aportant novament unes prestacions envejables, de 0-100km/h en 6,3 segons i un consum mixt homologat de 9,3l/100km.

Però bé, la comoditat suprema es manifesta a les places posteriors, on ens endinsarem en una atmosfera de relax, amb tot tipus de regulacions al nostre abast, des de la ràdio o la climatització. Però sens dubte, el plat estrella esta situat al costat oposat del conductor, i s’anomena seient Otamano, aquest incorpora reposapeus, s’inclina fins a 45º, filtre les vibracions, i ens obsequia amb massatges al nostre gust, tot una delícia!

Lexus sempre ha despertat admiració cap a la meva persona, adoro les coses ben fetes així com les prestacions, el luxe i la fiabilitat japonesa,  per tant, si tingués l’ocasió no dubtaria en adoptar-ne un cap al meu garatge.

Si vosaltres també n’heu quedat enamorats de la gama híbrida de Lexus, aquí teniu el llistat de preus:

RX 400h Premium / President De 56.000 € a 66.020 €
GS 450h Premium / President De 62.425 € a 72.980 €
LS 600h Premium / President De 109.900 € a 143.610 €

Galeria Complerta:

(més…)

Els cotxes d’alta gama acostumen a incloure peculiaritats que criden a l’atenció, apostes que fan les marques cercant la màxima satisfacció del client, algunes d’aquestes resultaran útils i s’acabaran popularitzant, d’altres simplement quedaran en l’oblid per sempre més.

Però bé, sense més preàmbuls, a continuació alguns detalls curiosos del Lexus GS450h:

• No disposa de conta-revolucions, sinó d’un indicador de la potència que entreguen els motors en cada instant.
  
• Es pot optar per un accionament seqüencial del canvi, aquest procediment és virtual, l’únic que fa és seleccionar la retenció del motor en cada ocasió, simulant així les diferents relacions d’un canvi convencional, no aporta cap millora en les prestacions, tot i que pot resultar útil per baixar ports de muntanya, però poca cosa més.
• La clau no l’haurem de fer servir per res, n’hi prou amb dur-la amb nosaltres, per desbloquejar les portes només cal acostar-s’hi i estirar del tirador, i per encendre el motor és suficient prémer el botó Power situat a la dreta del volant.
• El fre de mà és un petit pedal amb dos posicions (apagat/encès), el següent pas serà convertir-ho en un botó més en el salpicadero.
• Al sortir del cotxe el volant s’aparta per facilitar l’entrada/sortida del conductor, aquest es posa a la posició més elevada i enfonsada possible. Quan decidim iniciar la marxa recupera la posició emmagatzemada, la posició es pot regular electrònicament a través d’un petit joystick.
• El control de creuer fixa la velocitat dinàmicament a través d’un radar, respecta la distància de seguretat, i si s’escau pot arribar a aturar el cotxe. No em va ser possible utilitzar-lo per ciutat, ja que no és operatiu per sota de 30km/h.
• El cotxe pot aparcar sol si les les circumstàncies ho permeten, convertint l’aparcament en una tasca menys fatigosa. No vaig poder provar el mode automàtic, el que si que vaig utilitzar van ser la imatges amb línies de guia projectades en la pantalla provinents de la càmera posterior.
  
• A la consola central disposem d’una pantalla tàctil que mostra tot tipus d’informació (historial de consum, el monitor d’energia, el navegador,….) aquest monitor és idèntic per a tots els híbrid de la casa, Toyota Prius inclós!
  
• Disposa de reconeixement de veu, però tocarà aprendre anglès, ja que no entén el català, però tampoc el castellà.
  (més…)