CONDUCCIÓ

El Clio és un vehicle agradable de conduir, els enginyers de Renault han aconseguit un bon equilibri entre el confort i les qualitats dinàmiques.

Les sensacions que transmet són molt bones, es comporta suaument, sense brusquedats. Tot salvant les distàncies, en alguns aspectes ens recorda a vehicles de gama superior, impressions que hem pogut compartir amb altres conductors.

La direcció assistida, és un dels punts més forts del cotxe. Respon de forma ràpida i contundent. En carretera sembla endurir-se una mica i permet definir perfectament el traçat de les corbes, evitant les bandades.

Les suspensions, herència del seu germà gran, el Megane, ofereixen un tarat correcte. Pel que fa referència als frens, en la unitat provada tenen un tacte massa tou, provocant així frenades brusques fins que no ens hi acostumem.

A sota del capó hi ha amagat un motor 1.5dci de 86Cv (disponible també en 68 i 101CV), és un bloc senzill però que dóna uns excel·lents resultats.

El motor realitza l’entrega de potència de forma lineal, sense sotragades, estem parlant d’un motor força elàstic, que respon bé sempre i quan circulem dins del límits legals, voler anar més enllà de 150 km/h no és només una temeritat sinó que també utòpic.

El canvi té un tacte molt suau, la palanca esta situada aprop del conductor, i els seus recorreguts són curts i precisos. El més sorprenent és que el tacte recorda molt al dels cotxes alemanys, tipus Volskwagen Polo.

Les relacions de marxes estan ben calibrades i permeten conduir el cotxe de forma eficient. Encara que si s’expremen podem tenir la sensació d’anar amb un cotxe una mica més potent.

El consum del dièsel és moderat, i es troba per sota dels 7 litres de gasoil cada 100 km, aquestes són les dades que hem registrat després de més de 600 km, gran part d’aquests quilòmetres els hem circulat per ciutat, però hem combinat carretera, autopista i ciutat.

VALORACIÓ GENERAL

A on millor es desenvolupa el Clio és dins l’entorn urbà, és sens dubte el seu hàbitat natural, ens trobem davant el vehicle ideal per portar els nens a l’escola o per fer les compres, però no se’ns cauran els anells si ens l’enduguem d’excursió per carretera ja que ofereix un excel·lent confort de marxa.

El Clio III no només s’acosta per mides als compactes, sinó que també ho fa en el preu, si bé podem adquirir la versió més bàsica 10.870€ , la unitat provada té un preu aproximat de 15.000€, un Megane 5 portes i amb el mateix motor només costa 800€ més.

En definitiva, un cotxe pensat per la ciutat dels Elisis. Còmode, funcional, segur (5 estrelles EuroNCAP), ecològic (117 gr/km de CO2) i sobretot pràctic.

Sens cap mena de dubte, és una opció d’allò més interessant.

Seguint la sèrie de proves d’utilitaris a Cotxe 87, em tingut l’oportunitat de fer una prova de contacte intensiva amb un superventes del sector.

En aquesta ocasió hem disposat d’un Renault Clio III 1.5 DCI de 86 cavalls.

L’hem fet circular per tota l’àrea metropolitana, abans de que entrés en vigor la polèmica llei, i una mica més enllà. Hem posat a prova el seu comportament en tot tipus de traçat i provat el seu consum. Es comporta bé a la carretera, però és una autentic ratolí de ciutat. El consum és ajustat, i es mou amb certa agilitat.

EXTERIOR

La estètica és un dels punts forts del cotxe. Segons el nostre punt de vista, no disposa d’una gran personalitat, però és agradable a la vista, d’aspecte fresc i juvenil. Amb formes vanguardistes.

La tercera generació del Clio utilitza la mateixa plataforma que el Renault Modus i el Nissan Micra, el Clio fa 3.99 metres de llarg.

Els petits utilitaris estant creixen a pams, s’acosten als 4 metres apropant-se cada cop més als compactes, l’augment de cotes proporciona una millor habitabilitat, però també n’augmenta el pes essent necessàries motoritzacions més potents.

INTERIOR

Les comparacions són odioses, però alhora inevitables, l’interior del Clio no és tan ampli com el del Grande Punto, aquest aspecte és fa palès sobretot a les places posteriors que són més apretades.

La unitat provada disposa de l’equipament bàsic, sense gairebé extres, tot i així s’hi troben tots els elements que avui dia consideraríem bàsics. I per a moure’s per ciutat un no troba a faltar cap altra equipament. L’habitacle està replet de cavitats destinades a guardar-hi tot tipus d’estris.

Per als més despistats, disposa dels habituals avisos sonors, com el d’avisada de llums enceses quan s’abandona el cotxe, recordatori de cinturó de seguretat o de fre d’estacionament.

El seient del conductor i el volant es poden regular tant en altura com en profunditat, permetent-nos així trobar la posició de conducció més adient, val a dir, que aquesta tendeix a ser més aviat alta i ens permet dominar millor els 360 que envolten el cotxe. Els retrovisors són elèctrics i funcionen bé, ofereixen un rang de visió ampli, permetent maniobrar còmodament per ciutat.

Tenint en compte el sector en que es mou, disposa d’un bon equipament. Disposa de comandaments de la radio al volant, detall molt pràctic. El volant i la resta dels materials tenen una tacte agradable. El funcionament calefacció/aire condicionat és intuïtiu i aconsegueixen un clima agradable dins de l’habitacle.

Els materials utilitzats són de bona qualitat, es nota molt el plàstic dur dels comandaments i els teixits sintètics de la tapisseria, però no arriba a ser desagradable.

Ha caigut a les nostres mans el GPS TomTom ONE XL. Justament avui l’hem desempaquetat i ja us podem oferir algunes imatges de l’unboxing.

Aquests dies el testejarem a fons i fent recorreguts de llarga distància, i properament publicarem una reivisó acurada del què a nosaltres ens sembla que és l’ONE XL. Parlarem doncs d’aspectes generals com és la facilitat per trobar una destinació, la navegació en ruta, els menús i d’altres funcions que ens ofereix aquest aparell.

Per ara i tenint en compte el que hem provat, hem trobat d’entrada una senzilla configuració de les característiques del producte, una visita guiada a les diverses funcions per qui ho vulgui, i ja es pot començar a navegar.
Cal destacar que tan l’interfície de tot l’aparell, com la veu que et guia al llarg del recorregut (la Maria) són íntegrament en català.

CONDUCCIÓ

A sota del capó s’amaga un motor dièsel de 75CV que demana marxa, a baixes revolucions és mans, i fins que no entra el turbo no s’anima, és a partir de 2000 rpm on comença donar de si.
El motor sorprèn per la seva elasticitat i per tenir un marge de funcionament força ampli, tenint en compte que es tracta d’un motor turbodièsel, és un motor alegre i empeny fort entre 2000 i 5000 rpm, fins que a aproximadament 5200 revolucions es talla la injecció.

Fiat és líder amb els costos de manteniment a curt termini (3 anys /100.000 Km), això és gràcies a les seves noves polítiques preses per la companyia, però és de lògica pre-socràtica que un motor que necessita treballar molt revolucionat acabarà passant factura a la llarga, i això no sorprendrà a cap lector que conegui bé la marca de Turi .

La direcció electrònica assistida peca d’imprecisa, lenta i tova, és molt semblant a la que munten el Bravo i altres models de la casa. És molt tova, cosa que facilitat moltíssim l’aparcament però la circulació entre el dens tràfic d’una gran ciutat es veu perjudicada pel temps de resposta. En vies ràpides, en les que continua essent de mantega, força al conductor a rectificar la trajectòria contínuament, i no transmet al conductor que esta passant entre les rodes i l’asfalt, donant la sensació d’estar flotant.

El canvi de marxes de 5 velocitats funciona molt bé. És d’accés fàcil, amb un recorregut curt i les marxes entren amb facilitat. Les relacions permeten treure suc del motor, encara que en ciutat haguéssim preferit disposar d’una segona i tercera una mica més curtes, per arrancar amb més força, i en autopista disposar d’una sisena podria ser interessant per reduir la sonoritat i el consum mentre es circula a 120, cal recordar que els models superiors disposen de 6 marxes.

La instrumentació és clara i precisa, permet amb un cop d’ull controlar la velocitat, aquesta és compartida amb altres motoritzacions (dièsel i gasolina), i trobem a faltar una franja vermella al conta-revolucions que marca fins a 7000rpm, quan el tall d’injecció de la unitat provada esta al voltant de les 5000rpm.

En l’apartat de consum el cotxe també es comporta, vàrem fer un recorregut de més de 250 kilòmetres combinant autopista, carretera i zones urbanes. Obtenint un consum mixt, segons l’ordinador de bord, de 5 litres als 100 kilòmetres. Tot i ser una xifra que es pot considerar bona no aguanta la comparació amb els motors dièsel alemanys.

Al no tractar-se d’un cotxe gaire potent els frens es varen mostrar altament efectius i en cap moment vàrem tenir la sensació de perdre el control del cotxe. La versió que vàrem provar portava incorporat un sistema de control de tracció que es va activar en cap moment del trajecte.

Així que en conjunt el cotxe disposa d’una mecànica que el permet circular amb certa soltura, sempre que ens mantinguem dins de la legalitat.

VALORACIÓ GENERAL

En conjunt es tracta d’un cotxe que respon a les expectatives. Es tracta d’una bona opció de compra per preu i qualitat d’acabats. Amb una mecànica que respon amb dificultats,però respon. Caldrà veure si a mitjà termini aconsegueix ser prou fiable i barat de manteniment ja que actualment Fiat queda lluny dels constructors japonesos en aquest aspecte.

Tot cotxe té les seves pegues, i el Fiat Grande Punto no se n’escapa, tot i així, remarquem que és una opció a tenir en compte, que no defraudarà als seus compradors, ja que a partir de 9.660€ (llistat de preus) tindrem a les nostres mans un cotxe que per anar amunt i avall, sense poder exercir una conducció esportiva, degut als seus reglatges de suspensió i direcció, però si que permet que l’exercici de conducció sigui divertit, animat, còmode i segur (5 estrelles NCAP pels ocupants) per un preu més que raonable.

Primera part de “A prova: Fiat Grande Punto“

Aquesta és el nostre primer contacte i estem molt emocionats. No només per ésser un important pas per a nosaltres sinó que això ens situa dins de la selecta llista de publicacions que realitzen aquest tipus de proves en català, al llarg dels pròxims mesos us anirem oferint més proves de contacte.

Per a aquesta ocasió especial vàrem decidir provar un cotxe dins del segment d’utilitaris, bàsicament perquè és el segment dins que els joves ens podem permetre adquirir un vehicle.

En concret es tracta d’un Fiat Grande Punto 1.3 Multijet (Dièsel) de 75 cavalls i caixa de canvis manual de 5 marxes. El motor es capaç de moure el cotxe dins de ciutat i per autopista, responent de una forma més o menys acceptable, sempre i quan es premi el gas amb decisió.

EXTERIOR

Pel que fa la carrosseria considerem que està ben proporcionada i que és estèticament impecable. Encara que entrem en consideracions molt personals, creiem que és meritori l’esforç de disseny realitzat per Fiat, en una nova gama de models que l’ha permès reflotar la companyia i obtenir grans beneficis.

Tal i com han fet els seus companys de classe, el Punto ha crescut i ara ja supera els 4 metres de longitud, aquest model utilitza la plataforma SCSS compartida per l’actual Opel Corsa .

El rentat de cara té noms i cognoms: Giorgetto Giugiaro, cal felicitar novament el prestigiós dissenyador italià per dotar aquest automòbil d’un aspecte molt dinàmic i esportiu.

INTERIOR

Els acabats interiors del Punto destaquen per la seva excel·lència, percebent una gran sensació de qualitat, que evoquen el record d’una berlina alemanya, l’ús de plàstics tous i un conjunt de materials agradables al tacte ens aporten aquestes bones impressions.

El volant, encara que una mica massa gran per el nostre gust, és de tacte agradable. Els comandaments integrats funcionen molt bé i permeten al conductor centrar sempre la vista a la carretera.

El climatizador al seu torn es eficaç i amb funcionalitats pròpies d’un cotxe de gamma superior. L’interior està pensat pel dia a dia amb habitacles col·locats en llocs estratègics per a guardar-hi les ulleres, deixar-hi les begudes o la targeta (tan necessària en els peatges).

El Punto disposa també de bona visibilitat posterior, molt útil tan per trajectes urbans com per circular per autopista. La visibilitat anterior es veu lleugerament disminuïda per el bastidor del cotxe que suporta un parabrises molt inclinat. Encara que al disposar de molta superfície acristallada això no representa un obstacle insalvable.

En canvi, fallen el sintonitzador de la ràdio bàsica, que peca d’inestable, val a dir que disposa d’una connexió usb per connectar-hi reproductors de música portàtils, desconeixem el seu bon funcionament no vàrem tenir temps de provar-ho. També ens va desagradar el mecanisme d’obertura del maleter, que és força incomode, ja que s’ha d’accionar des de l’interior del cotxe si no disposem del comandament a distància.