Des de el nostre amor a les màquines autopropulsades de 4 rodes no podem evitar publicar alabances a les meravelles tecnològiques del moment, bavejar per les joies automobilístiques més luxoses i delectar-nos amb els més elegants dissenys. A més necessitem comentar-vos les nostres experiències al volant i en definitiva transmetre la nostra passió per aquests enginys.

Però creiem que també és oportú fomentar la circulació responsable i harmoniosa entre nosaltres. Amb aquesta intenció neix una sèrie d’articles sobre reglamentació i civisme. Esperem que us serveixin per circular amb menys estrès, de forma assossegada i poder gaudir plenament del plaer de conducció.

Avui tractarem l’espinós tema de les places giratòries o illetes les conegudes “rotondes“. Es tracta d’uns elements construïts en interseccions que en els últims anys han proliferat de forma exponencial. Els seus defensors les justifiquen ja que distribueixen el trànsit d’una forma més eficaç i segura que els semàfors, i els seus detractors les detesten escudant-se en que continuen havent-hi cues.

Però independentment d’això les “rotondes” existeixen, com que són d’una relativa incorporació recent hi ha diversos aspectes dels que regulen la circulació en rotondes que són desconeguts per a molts usuaris.

(more…)

El cotxe ecològic està de moda, d’això no hi ha cap dubte. Bluemotion, Airdream, eco2, Efficient Dynamics, Ecomotive o Blue Lion són uns exemples de les denominacions que els responsables dels departaments de marketing dels fabricants s’han tret de la màniga per fer-nos entendre, amb una o dues paraules, que els seus models cada cop contaminen menys.

Els camins que s’estan fent servir per aconseguir aquesta reducció d’emissions són força diferents. Alguns aglutinen avançades solucions tecnològiques per millorar el rendiment dels seus vehicles, reduint el consum sense sacrificar les prestacions. D’aquesta manera ens trobem amb turbos molt eficaços que mouen els pistons de petites mecàniques d’injecció directa, sistemes que apaguen el motor als semàfors, dispositius que recuperen l’energia elèctrica aprofitant la inèrcia i fins i tot accesoris del motor que es desconnecten automàticament quan no fan falta. També es pot parlar dels filtres de partícules diesel i, per descomptat, dels sistemes d’alimentació adaptats per combustibles amb base d’origen vegetal.Uns altres fabricants s’estimen més optimitzar el seus models amb recursos més senzills: muntar de sèrie rodes de mides més coherents i compostos específics, caixes de canvi de relacions més llargues o estalvi de pes en certs elements prescindibles (tot i que s’hauria de revisar el tema de la roda de recanvi…). Per una altra banda trobem els cotxes híbrids, sovint considerats com una bona resposta a aquesta demanda però que en realitat no són gaire més que una alternativa temporal i cara fins que es descobreixi una forma de propulsió veritablement neta, que faci servir una font d’energia que es pugui emmagatzemar amb facilitat, que permeti una autonomia decent i que sigui econòmicament rendible.

Però mentre es troba aquesta fòrmula màgica, un es pregunta com s’ho pot manegar per mantenir la seva passió i fer-la compatible amb el canvi climàtic. Perquè s’ha d’acceptar que avui en dia esprémer bones prestacions de qualsevol vehicle amb motor de combustió interna implica contaminar en excés i, encara que resulta una temptació, aprofitar l’opinió del cosí del senyor Rajoy i fer com que la contaminació no és un tema urgent seria un acte massa cínic.

Esperem, doncs, que no es trigui gaire en trobar una solució que ens permeti gaudir de la potència dels nostres cotxes sense haver de sentir-nos culpables. I, ja posats a demanar, que sigui abans de què un dia ens llevem dient que qualsevol temps del passat va ser millor.

Els sindicats ja fa temps que es queixen del fenomen de les anomenades furgonetes bala, un fenomen molt greu degut a que aquests vehicles registren una elevada sinistralitat, de fet, el 25% dels accidents mortals de tot l’estat hi estan involucrats aquest tipus de vehicles.

Us recomano veure’n el reportatge del CQC (Emès el 17/10/07) : “Proteste Ya: Accidentes de furgonetas”

Via | Meneame.net
Font | Motorpasion

En les últimes hores està rodant un vídeo on el vehicle de Pere Navarro, director de la DGT, supera els límits de velocitat.

Des de la redacció hem estat discutint si publicar-lo o no, finalment hem decidit compartir-lo amb vosaltres degut a tot el rebombori que esta generant.

El reportatge, per dir-ne d’alguna manera, no té massa credibilitat, primerament per la seva autoria (Antena3), i en segon lloc, considerem que tal i com esta rodat és molt fàcil la seva manipulació.

L’infal·lible mètode consisteix en un Citroën C4 que persegueix al vehicle oficial, i es van fent lectures del velocímetre digital, si s’haguessin pres les mesures amb un radar segurament “otro gallo cantaría”.

Segons ells, es pot apreciar com el xòfer infringeix repetidament les normes de circulació, arriba als 131 km/h en una zona limitada a 100 km/h i reiteradament supera els límits, finalment es lluïx circulant a 80 km/h en una zona urbana limitada a 50. Per acabar-ho de rematar indiquen que si el conductor hagués estat “caçat” hauria perdut 6 punts del seu carnet i 1.020 € de la seva butxaca.

Via | Meneame.net
Vist | Motorfull i Diariomotor

Un grup d’experts en seguretat vial, ha proposat elevar el límit de velocitat en autovia i autopista fins als 140 Km/h, per a fomentar el “compliment voluntari” de les normes.

La proposta, recollida en un document presentat aquest dimarts al president de la Comissió de Seguretat Vial del Congrés, contempla una revisió dels límits:

• Augmentar-lo a 90 Km/h en el cas de vies urbanes de gran capacitat, com circumval·lacions sense cruïlles o túnels urbans de tres o més carrils per sentit.
• Rebaixar-lo fins als 30 Km/h la velocitat màxima en carrers d’un únic carril per sentit
• Augmentar-lo fins als 70 en aquelles vies urbanes amb tres o més carrils per sentit de la circulació.

En el document, titulat ‘Cap a uns límits creïbles’, el grup de tècnics i experts del motor adverteixen que la decisió d’adjudicar una “velocitat segura” a les diferents vies ha de ser “creïble” per als conductors.

Aquest informe està signat per Jacobo Díaz Pintat, de l’AEC; Arancha Ànec i Màxim Sant, de l’editorial Motorpress Ibèrica, així com Ricardo Chicharro, adjunt a l’adreça del Centre d’Experimentació de Vehicles de l’INTA. També han col·laborat en la proposta el catedràtic del Departament de Transports de la UPV, Alfredo García, i el catedràtic de Camins i Aeroports de la UPM, Sandro Rocci Bocarelli.

Des del meu humil punt de vista, em sembla un estudi molt encertat, els conductors hem de percebre que el límits de velocitat realment vetllen per la nostre seguretat i no per altres obscurs interessos. Em sembla una proposta molt sensata i encertada,al cap i a la fi, “tot quisqui” va almenys a aquesta velocitat per autopista.

Via | Meneame.net
Font | La Vanguardia
Relacionat | Jané pide unos límites de velocidad más creíbles (Autocity)