Tot aficionat al motor té una cita aquest cap de setmana. En motiu de la 25à edició de l’Auto Retro, del 4 al 8 de desembre,  31.000m²del recinte firal de Montjuïc llueixen replens de vehicles clàssics. 

Amb aquesta entrada, comença l’exhaustiva cobertura de Cotxe87 al llarg d’aquests dies. Després de la primera passejada matinal, he quedat ben bocabadat, amb les retines i l’obturador col·lapsats davant tanta ferralla. Si teniu l’oportunitat no dubteu en anar-hi.

Tal i com va succeir en l’edició anterior, a l’entrada del recinte, una simulació tan del podi com del parc tancat del Ral·li Costa Brava-Lloret ens dóna la benvinguda al saló.

Enguany les joies que es poden contemplar a la simulació són:

• Lancia Rally 037 (Xavier Piña)
  
• Porsche 911 SC (Manel Arroyo)
  
• Porsche 912
  
  
• Ford Escort MkI (Miquel Àngel Roselló)
  
• Mini Cooper (Marcel·lí Martí)
  
• Renault 5 Alpine (Josep Gui)
  
• Fiat 131 Abarth (Joan Xaus)
  
• Seat 127 (Gerard Massana)
  
   
  

I demà més! No t’ho perdis.

Amb 6 anys la versió actual del Megane té els dies comptats, al saló de Ginebra ha estat presentat el prototip que mostra les pretensions del nou model, model que arribarà aquesta mateixa tardor.

El concept car fa 4,5 metres de llarg i 1,90 d’ample, gairebé com una berlina. Les portes en formes d’ala de papallona, els fars i les llunes patiran modificacions en el disseny. Renault també pretén incorporar tots els avenços en matèria de seguretat i reducció de consum (incorporarà un sistema de parada automàtica del motor).

Els segment dels compactes és més ferotge del mercat, la competència és molt dura. El disseny avantguardista del Megane l’ha permès mantenir-se a dalt de tot en les ventes, essent el cotxe més venut de l’any 2007, però ningú discutirà que necessita posar-se al dia, un toc d’aire fresc és gairebé imprescindible.

Considerem que les claus de l’èxit d’aquest Renault han estat:
- El Megane és un conjunt equilibrat amb una excel·lent relació qualitat-preu-equipament.
- El cotxe “surt bé” (resultats mecànics contrastats), i per tant, els seus propietaris acostumen a estar-ne contents.

Al llarg d’aquests anys, des de la redacció de cotxe87 hem tingut l’oportunitat d’utilitzar diverses unitats del Megane, són molts els quilòmetres que hem rodat, moltes hores de viatge, i apassionants els moments viscuts en el seu interior, recordeu que segons la DGT passem 40 hores al dia al volant.

És per aquest motiu, que us volem comentar l’experiència d’ús que ens ha representat el Megane.

(més…)

CONDUCCIÓ

El Clio és un vehicle agradable de conduir, els enginyers de Renault han aconseguit un bon equilibri entre el confort i les qualitats dinàmiques.

Les sensacions que transmet són molt bones, es comporta suaument, sense brusquedats. Tot salvant les distàncies, en alguns aspectes ens recorda a vehicles de gama superior, impressions que hem pogut compartir amb altres conductors.

La direcció assistida, és un dels punts més forts del cotxe. Respon de forma ràpida i contundent. En carretera sembla endurir-se una mica i permet definir perfectament el traçat de les corbes, evitant les bandades.

Les suspensions, herència del seu germà gran, el Megane, ofereixen un tarat correcte. Pel que fa referència als frens, en la unitat provada tenen un tacte massa tou, provocant així frenades brusques fins que no ens hi acostumem.

A sota del capó hi ha amagat un motor 1.5dci de 86Cv (disponible també en 68 i 101CV), és un bloc senzill però que dóna uns excel·lents resultats.

El motor realitza l’entrega de potència de forma lineal, sense sotragades, estem parlant d’un motor força elàstic, que respon bé sempre i quan circulem dins del límits legals, voler anar més enllà de 150 km/h no és només una temeritat sinó que també utòpic.

El canvi té un tacte molt suau, la palanca esta situada aprop del conductor, i els seus recorreguts són curts i precisos. El més sorprenent és que el tacte recorda molt al dels cotxes alemanys, tipus Volskwagen Polo.

Les relacions de marxes estan ben calibrades i permeten conduir el cotxe de forma eficient. Encara que si s’expremen podem tenir la sensació d’anar amb un cotxe una mica més potent.

El consum del dièsel és moderat, i es troba per sota dels 7 litres de gasoil cada 100 km, aquestes són les dades que hem registrat després de més de 600 km, gran part d’aquests quilòmetres els hem circulat per ciutat, però hem combinat carretera, autopista i ciutat.

VALORACIÓ GENERAL

A on millor es desenvolupa el Clio és dins l’entorn urbà, és sens dubte el seu hàbitat natural, ens trobem davant el vehicle ideal per portar els nens a l’escola o per fer les compres, però no se’ns cauran els anells si ens l’enduguem d’excursió per carretera ja que ofereix un excel·lent confort de marxa.

El Clio III no només s’acosta per mides als compactes, sinó que també ho fa en el preu, si bé podem adquirir la versió més bàsica 10.870€ , la unitat provada té un preu aproximat de 15.000€, un Megane 5 portes i amb el mateix motor només costa 800€ més.

En definitiva, un cotxe pensat per la ciutat dels Elisis. Còmode, funcional, segur (5 estrelles EuroNCAP), ecològic (117 gr/km de CO2) i sobretot pràctic.

Sens cap mena de dubte, és una opció d’allò més interessant.

Seguint la sèrie de proves d’utilitaris a Cotxe 87, em tingut l’oportunitat de fer una prova de contacte intensiva amb un superventes del sector.

En aquesta ocasió hem disposat d’un Renault Clio III 1.5 DCI de 86 cavalls.

L’hem fet circular per tota l’àrea metropolitana, abans de que entrés en vigor la polèmica llei, i una mica més enllà. Hem posat a prova el seu comportament en tot tipus de traçat i provat el seu consum. Es comporta bé a la carretera, però és una autentic ratolí de ciutat. El consum és ajustat, i es mou amb certa agilitat.

EXTERIOR

La estètica és un dels punts forts del cotxe. Segons el nostre punt de vista, no disposa d’una gran personalitat, però és agradable a la vista, d’aspecte fresc i juvenil. Amb formes vanguardistes.

La tercera generació del Clio utilitza la mateixa plataforma que el Renault Modus i el Nissan Micra, el Clio fa 3.99 metres de llarg.

Els petits utilitaris estant creixen a pams, s’acosten als 4 metres apropant-se cada cop més als compactes, l’augment de cotes proporciona una millor habitabilitat, però també n’augmenta el pes essent necessàries motoritzacions més potents.

INTERIOR

Les comparacions són odioses, però alhora inevitables, l’interior del Clio no és tan ampli com el del Grande Punto, aquest aspecte és fa palès sobretot a les places posteriors que són més apretades.

La unitat provada disposa de l’equipament bàsic, sense gairebé extres, tot i així s’hi troben tots els elements que avui dia consideraríem bàsics. I per a moure’s per ciutat un no troba a faltar cap altra equipament. L’habitacle està replet de cavitats destinades a guardar-hi tot tipus d’estris.

Per als més despistats, disposa dels habituals avisos sonors, com el d’avisada de llums enceses quan s’abandona el cotxe, recordatori de cinturó de seguretat o de fre d’estacionament.

El seient del conductor i el volant es poden regular tant en altura com en profunditat, permetent-nos així trobar la posició de conducció més adient, val a dir, que aquesta tendeix a ser més aviat alta i ens permet dominar millor els 360 que envolten el cotxe. Els retrovisors són elèctrics i funcionen bé, ofereixen un rang de visió ampli, permetent maniobrar còmodament per ciutat.

Tenint en compte el sector en que es mou, disposa d’un bon equipament. Disposa de comandaments de la radio al volant, detall molt pràctic. El volant i la resta dels materials tenen una tacte agradable. El funcionament calefacció/aire condicionat és intuïtiu i aconsegueixen un clima agradable dins de l’habitacle.

Els materials utilitzats són de bona qualitat, es nota molt el plàstic dur dels comandaments i els teixits sintètics de la tapisseria, però no arriba a ser desagradable.