Des de el nostre amor a les màquines autopropulsades de 4 rodes no podem evitar publicar alabances a les meravelles tecnològiques del moment, bavejar per les joies automobilístiques més luxoses i delectar-nos amb els més elegants dissenys. A més necessitem comentar-vos les nostres experiències al volant i en definitiva transmetre la nostra passió per aquests enginys.

Però creiem que també és oportú fomentar la circulació responsable i harmoniosa entre nosaltres. Amb aquesta intenció neix una sèrie d’articles sobre reglamentació i civisme. Esperem que us serveixin per circular amb menys estrès, de forma assossegada i poder gaudir plenament del plaer de conducció.

Avui tractarem l’espinós tema de les places giratòries o illetes les conegudes “rotondes“. Es tracta d’uns elements construïts en interseccions que en els últims anys han proliferat de forma exponencial. Els seus defensors les justifiquen ja que distribueixen el trànsit d’una forma més eficaç i segura que els semàfors, i els seus detractors les detesten escudant-se en que continuen havent-hi cues.

Però independentment d’això les “rotondes” existeixen, com que són d’una relativa incorporació recent hi ha diversos aspectes dels que regulen la circulació en rotondes que són desconeguts per a molts usuaris.

(more…)

Un tòpic ben conegut i força encertat és el de relativa facilitat amb què els homes ens fiquem en “assenyades” converses sobre cotxes o sobre futbol. Potser és una qüestió genètica o qui sap si ho hem aprés dels nostres pares, però és ben cert que tard o d’hora qualsevol de nosaltres pot trobar-se en una situació com aquesta:

-Doncs a mi el Golf no m’agrada gens.
-No? I això per què?
-Doncs per què un cop vaig llogar un i gairebé tota la estona anava massa de pressa.
-Com que massa de pressa?
-Sí, sí. Si no anava amb comte, circulava per sobre del límit. Havia d’anar mirant l’agulla constantment perquè em passava.
-Bé, però aleshores, la qüestió és anar amb cura, no?
-Però si ja ho feia! Era el cotxe, que corria massa.
-El cotxe corria massa? Però, qui el conduia?
- El portava jo, però si el cotxe demanava més, quina culpa tinc jo?
- No sabria què dir-te. Si conduies tu, llavors… tota?
- No ho entens. El cotxe tenia la culpa. Mai em compraré un Golf.

Aquest diàleg, paraula per sobre o paraula per sota, està basat en fets reals, com les pel·lis dels diumenges, de manera que no crec que sigui gaire original. Com deia al començament, qui no s’ha trobat en una conversa en què algú atribueix al vehicle la responsabilitat de les seves pròpies errades?

“El fre no em va respondre”, “se’m van bloquejar les rodes”, “el cotxe va marxar del davant” o “va marxar del darrere” són els arguments propis dels qui algun cop hem comés una errada de conducció i no ho sabem reconéixer. És clar que, amb tots els avenços tecnològics que vivim avui dia, un dia proper podrem fer responsable al cotxe o, com als EEUU, al seu constructor.

L’altre dia vaig tenir una animada discussió amb un amic sobre com la tecnologia aplicada als cotxes facilita la seva utilització a un nombre d’usuaris més gran. Concretament, la conversa va començar quan li plantejava que avui dia hi ha canvis automàtics que poden ser tan eficients o més que un canvi manual fet servir per un conductor expert. I això, naturalment, sense perdre gens de la seva reconeguda comoditat. El DSG (o S-Tronic) seria el perfecte exemple d’això.

Amb aquestes circumstàncies, aquest amic meu, enginyer programador d’automates i la xicota del qual no ha conduit més de 500 km després de treure’s el carnet de conduir l’any 2000, va veure l’oportunitat perfecta per justificar l’adquisició d’un cotxe. Amb la transmissió automàtica, ella ja no hauria de preocupar-se de fer servir el canvi de marxes i la conducció se li simplicaria suficientment com per gosar posar-se a conduir una altra vegada.

I aquí és on començava la nostra discrepància, perquè el meu amic defenia que si la tecnologia oferia eines com aquestes avançades transmissions per fer mes senzill l’us de l’automòvil, el més lògic seria extendre la seva aplicació per què cada cop més gent pogués conduir. Això no obstant, tinc els meus dubtes de què aquestes aportacions hagin de permetre baixar el nivell de la perícia mínima necessària per fer-ho.

És cert que en altres nacions com EEUU el que és estrany és canviar de forma manual i això no els converteix necessàriament en conductors dolents. També ho és que el progrés sempre acaba imposant-se. Però si es tracta de conduir, ¿no seria millor aprendre a dominar un cotxe sense electrònica i decidir després la quantitat de xips que estem disposats a permetre que facin la nostra feina?